365 dies per tornar a veure’ns, comença el compte enrere!

Divendres s’iniciava un dia especial, el més especial del campus, tot i que encara queden els plats més forts que tanquen la setmana, ja al matí es respirava un aire de final de campus, nens i nenes, fins i tot monitors/es, que circulaven pel seminari emocionats pensant que havien d’esperar un any per tornar. Al matí, després de la final del 5×5, la final més esperada a Tortosa van sortir les primeres emocions a la llum. La Marta, la nostra única veterana d’aquest torn s’acomiadava d’aquesta competició amb una victòria que va emmudir a tothom, inclosos entrenadors. Els 83 judagors i els 15 monitors van respondre amb una ovació a l’alçada per la Marta.

Al migdia ens vam assabentar que la Núria Martínez no podria venir per la situació que s’estava vivint a Barcelona i va ser un pal dur, però els nens van reaccionar de la millor manera possible i van entendre que la salut, com estàvem recordant durant tot el campus, és el més important.

A la tarda seguíem amb les finals. Vam iniciar amb les finals de 3×3, i van ser pur espectacle. Les finals es van jugar amb una normativa 100% FIBA, tal i com ens va explicar en Jaume el dilluns. La final infantil es va decidir per un punt al final dels 10minuts, un últim tir per empatar que no va entrar va acabar amb la victòria final dels Bizcos, en una gran final. No seria menys la dels més grans, emoció al màxim exponent, es va decidir a la pròrroga. Amb una cistella de l’Angel, l’equip dels Robles es va endur una final d’allò més emocionant.

Posteriorment es va jugar un dels partits més esperats del campus, l’ALL STAR. Els millors jugadors/es dels campus i aquells que han fet una setmana exemplar tenen el dret de jugar contra els monitors. L’equip format per jugadors el dirigia en Jordi Patton, jugador lesionat des del primer dia de campus que va decidir quedar-se a viure la màgia de Tortosa. El resultat final 77-78, més ajustat impossible! Està clar que aquests monitors/es els han ensenyat bé!

A la nit va arribar el moment que ningú vol presenciar però que no s’ho poden perdre per res del món, l’entrega de premis i la “disco” que anuncien un final de campus que va ser molt dur.

Vam començar pels premis individuals, els monitors volien agrair a alguns dels jugadors la gran setmana que havien fet amb premis individuals com: MVP, futur monitor, miss/mister simpatia, el tirites i un llarg etc de bandes commemoratives.

Posteriorment els premis d’equip: 5×5, 3×3, campions del lleure, tir, etc. Fins arribar al més esperat, aquell que gradua a les persones que per edat no poden tornar més. En aquest cas només teníem un cas, la Marta, però ens va emocionar a tots. La Marta va ser capaç de transmetre tot allò que ella sentia durant els últims 4 anys i què sentia per no poder tornar. Com si d’un efecte dominó es tractés, la resta de jugadors es van veure tan emocionats que no van poder contenir les llàgrimes.

Després d’un pica pica amb el grup de menjador, vam acabar la festa final, amb totes les precaucions possibles, abans d’arribar a les 7 últimes cançons. Aquestes últimes 7, van provocar unes emocions que poques vegades abans havíem vist. Un grup d’amics i amigues que havien d’esperar un any per tornar a viure la màgia, la màgia que només Tortosa té. Jugadors, jugadores, monitors i monitores van mostrar el real èxit de la setmana de campus, les relacions socials i d’amistat que es creen quan s’ajunten humanitat, bàsquet i bones persones. Aquest èxit és el més important per nosaltres, i ens fa sentir molt orgullosos.

#TORTOSATÉMÀGIA