Ja feia temps que escoltava parlar del Campus de Tortosa, vaig escoltar que no era un campus qualsevol, era un campus on et feia sentir com un veterà més, era un campus especial, màgic, únic…
I així va ser, quan em van preguntar d’anar a aquest campus no vaig trigar ni mig segon en dir que volia anar. Va arribar el moment d’anar cap al seminari de Tortosa, en autocar amb els meus companys d’equip. I només arribar vaig sentir tot allò que em van dir. De fet vaig trepitjar el “Sweet Home”, on vam fer els primers tirs i ja vaig parlar, jugar amb molts bons jugadors i jugadores, que van acabant sent els meus amics i amigues.
I així cada moment de cada dia, ja que no paràvem de fer activitats, entrenaments, competicions, jocs, fins visites de grans persones amb experiència en el bàsquet professional com ara: Jaume Comas (entrenador selecció espanyola 3X3 i molta experiència en ACB), va vindre dilluns per explicar-nos totes les regles del 3X3 i després aplicar-les en el joc. Després per exemple el dimecres va vindre el gran Jordi Trias (ex jugador ACB: Barça, Penya, Manresa, Andorra, Valencia…), ens va explicar com ha sigut la seva carrera i després li vam poder fer preguntes. I com a última visita va ser el divendres, Nuria Martínez, la qual va venir abans de la final 3X3, ja que a part de ser una gran ex jugadora a nivell nacional com ara a l’Uni Girona, Perfumerías Avenida, Ros Casares, es jugadora de 3X3 amb la selecció espanyola.
Però com ja he dit, també hem tingut entrenaments diaris per millorar, abans d’anar a la piscina. Competicions on competíem entre diferents taules de menjador i… 3X3 i 5X5. El 5X5 va ser l’activitat que més em va agradar perquè cada cop que anàvem a un partit, semblava que juguéssim junts des dels 4 anys, ens aplaudíem, ens felicitàvem, gaudíem, però sobretot… Jugàvem al BÀSQUET, així que per la meva part tinc que felicitar tant als entrenadors del “Araski”, el Butxaca i la Irene tant els meus companys: Claudia Claramunt, Jan Cerdan, Teo, Pau, Xavi, Iván, Max, Alex, Paula i Chloe.
També un dels últims dies vam fer un gimcana “guarra”, que també em va agradar i he de felicitar als monitors i monitores, que sense ells no seria igual començant per com ho han organitzat fins tot el que he après amb ells, tant com jugador com a persona, que això ha sigut una clau per estar molt segur.
I com aquestes moltes més activitats, no hem parat ni un sol segon, per això i per tot el que he explicat aquest campus es MÀGIC, ÚNIC, ESPECIAL…
Fins l’any que ve Tortosa,
1,2,3 Tortosa.
